Partes inéditos sobre Gerona en 1809 / per José Grahit y Grau
Grahit i Grau, Josep


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 13 (1959) , p. 275-304
Conté transcripció de documents del lligall: "Correspondencia de particulares, de autoridades, de comisionadeos de las juntas locales y de comisiones con la Junta Suprema de Cataluña".

La Guerra del Francès a Lleida (1808-1814) / Antoni Sánchez i Carcelés
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 8 (2008) , 31 p. (Dossier : Guerra, revolución e independencia en la Península Ibérica y en las colonias americanas) 
Notes. Resum en castellà i en anglès.

Anàlisi de l'ocupació del territori ilerdenc per les tropes franceses i de la reacció que va provocar en la població de Lleida. Sobretot es posa l'accent en el "Motí del Femeret", un va intentar de subversió del poder fàctic tradicional per part d'una munió enfuriada davant la indolència de les autoritats locals. També s'examina la conquesta de Lleida per l'exèrcit napoleònic l'any 1810 i el subsegüent període de govern francès (1810-14). Finalment es fa referència a les conseqüències demogràfiques, econòmiques i socials que va produir la Guerra de la Independència.

La Guerra del Francès a Lleida: la insurgència lleidatana contra Napoleó i les seves conseqüències (1808-1814) / Antoni Sánchez i Carcelén ; pròleg de Manel Lladonosa Vall-llebrera
Sánchez i Carcelén, Antoni


Lleida : Pagès, 2008
269 p. ; 24 cm (Guimet, 106) 
Bibliografia.
ISBN 9788497796392

Aquest llibre ens dona una visió de conjunt dels fets bèl·lics i polítics que s'esdevingueren a la ciutat del Segre entre 1808 i 1814. L'autor demostra com la Junta lleidatana va ser un organisme de govern dominat tant per l'oligarquia que dirigia l'ajuntament com, per descomptat, per la cúria eclesiàstica; sobretot cal destacar el paper del bisbe Jeroni Maria de Torres, un personatge tan absolutista com antinapoleònic. A més, la ciutat de Lleida va jugar un paper capdavanter en la iniciativa d'aplegar totes les juntes locals corregimentals catalanes: el 18 de juny del 1808 es fundava la Junta Suprema de Catalunya, l'encarregada d'administrar els esforços prebèl·lics amb la finalitat d'organitzar la resistència vers l'enemic mitjançant l'atribució de competències militars i financeres. Va ser en aquest precís moment quan van començar les tasques de millora la defensa de la ciutat en previsió de qualsevol eventual atac. Tot i l'esforç, Lleida va caure en mans del general francès Suchet a l'any 1810, moment en què les tropes del Baró d'Eroles van alliberar la ciutat.